Idees (GL+ CAT)

Idees

És curiós pensar que tot és una idea. L'Estat és una idea, la Ciència Política és una idea, l'amor és una idea... Tot allò que dona sentit a la vida de molts individus no són només que abstraccions manllevades d'altres que van pensar-hi primer.

Una nació no és més que una idea; una idea globalment acceptada dins un grup determinat (que molt sovint té característiques etnolingüístiques comunes, encara que d'altres no. )Una "Comunitat Imaginada" (ANDERSON, B. Comunitats Imaginades, Ed. Afers), un grup que s'imagina de manera comuna sota un nom, sota unes creences, sota una manera de viure, etc.

Llavors ve la reflexió. La teòrica és molt maca, i llegir-se un llibre com el d'Anderson t'aporta elements per creure (o fer-ho parcialment, com faig jo) o no en les seves teories, però et sents mancat d'anàlisi. Parlar de grups, parlar d'acceptació mútua, parlar de voluntat és sempre voluble i depenent d'elements i d'interessos, però també ho és parlar de llengües, de diglòsies, de discriminacions i de realitats lingüístiques, perquè tot és relatiu a l'hora de pensar la nació. Al final la majoria decideix, com sempre, per tant sempre caldrà veure com s'estructura aquesta majoria.

É comprensíbel morrer por unha idea? É congruente ser demócrata e asasinar a un feixista? É realmente socialista xustificala morte do patrón? Penso eu que as ideas foron interpretadas moi moi mal ao longo da historia. As nacións só crearon morte nas súas disputas polo control do territorio e fame na distribución dos beneficios (que sempre monopolizaron uns cantos).

As ideas nunca foron entendidas tal e como foron pensadas, coma se do xogo do teléfono (no que unha mensaxe vaise transmitindo dunha a persoa a outra vendo que ao final a propia mensaxe queda deformada) se tratara. Podemos citar a Nietzsche, pero tamén a Karl Marx ou ao propio Castelao (que penso que en Galiza aínda non houbo quen de asumir o seu pensamento, máis alá de identificarse coa súa figura por serlle proveitoso).

As nacións existen. Igual que existen as relixións. Pero ningunha nación nin relixión é o suficientemente importante en sí misma como pra xustificar, nun acto de prepotencia, a morte dunha soa persoa humana. Non nos enganemos. Os que crean iso creerán tamén en que outros os deben defender, ou que "O fin xustifica os medios".

Vai ser verdade que "o Home é un lobo pra o home", xa que nin ás nosas propias ideas deixámolas vivir en paz.