Catalunya 2010

Catalunya 2010

Enmig de la sentència que retalla l'Estatut de Catalunya (que ha sortit avui) i de les consultes populars per a demanar el dret a l''independència de Catalunya trobarem, aquesta tardor, unes eleccions autonòmiques no exentes de polèmica. Unes eleccions que es trobaran amb un  marc legal mermat; les instituciones autonòmiques catalanes  tindran menys marge. Han estat 15 articles, només. Però un tribunal ha jutjat al poble de Catalunya; el TC ha retallat la decisió afirmativa d'un referèndum. Per tant, tothom està d'acord en afirmar que és un moment clau: el signe del proper govern de Catalunya (i també la correlació de forces al Parlament) pot ser decisiu a l'hora d'entendre el que passarà els propers 15 anys en aquest país.

Hi ha diferents opcions polítiques i, potser, trobarem una nova reestructuració de l'arc parlamentari. Començarem pel final; primer parlarem de les opcions polítiques que parteixen com a outsiders, des de posicions (a priori) menys favorables i, a continuació, de les que ja són al Parlament actual.

- Reagrupament & Joan Laporta.  

El nou independentisme ve de la mà de Carretero i de (suposem) Joan Laporta. Aquest independentisme, que porta la bandera de la moderació (i la heterogeneitat ideològica) vol portar, mitjançant la mobilització dels seus associats, la independència a les institucions.

Els és favorable:   el marc de crisi afavoreix l'entrada de nous partits al Parlament. Els nous líders (amb un percentatge alt de ressó als mitjans) poden ser claus per a la seva aparició institucional. Es beneficiarà de la ensopegada electoral que  es diu que suposaran les autonòmiques per a ERC si disposa d'un discurs clar, com  tot sembla apuntar.


Els és desfavorable: està supeditat a un més que probable canvi d'estratègia d'ERC. Encara són vistos per molta gent com una escissió d'ERC. Hauran de treballar de valent per treure escons a Barcelona, ja que la dispersió del seu vot pot ser determinant per a entrar al Parlament.

- Ciutadans & UPyD.

UPyD i Ciutadans són dos partits polítics que han perdut una oportunitat. Van entrar al Parlament, de la mà de la seva versió catalana (C's), fruit del rebombori suposadament intel·lectual que es va crear a Barcelona. Tot i això, la seva versió vasca (fruit d'un procés molt més antic, que esa va fonamentar sobre una part de l'AVT) va entronitzar Rosa Díez com a líder mitjançant el projecte d'UPyD.

A Catalunya, UPyD i C's tenen dues cres: Antonio Robles (UPyD) i Albert Rivera (C's). Jo, personalment, prognostico que cap de les dues opcions tindrà cabuda al proper Parlament català. Principalment, perquè la funció "anti-independentista" ja la cobreix el PP (sense deixar veure tantes divisions internes com aquests dos grups) i també el PSOE.

- Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)

ICV-EUiA és una coalició electoral que va registrar el seu millor resultat (a nivell històric) a les darreres eleccions catalanes (amb un 9,5% de recolzaments i 12 escons). Aplega a les seves llistes electorals a gent provinent de l'antic PSUC i dels petits partits d'esquerra que existien prèviament o que es van formar arrel de que el PSUC va desaparèixer. Podríem dir que ICV representa una esquerra més innovadora; en canvi EUiA és una esquerra més clàssica. Tot i això, hem de recordar que el seu secretari general, el senador Joan-Josep Nuet, encapçala un dels corrents a IU.

ICV-EUiA sap que les eleccions catalanes no els seran favorables. Assumir la  responsabilitat d'Interior ha estat una errada que pot ser subsanada, de cara al seu electoral, presentant com a candidat al secretari general d'ICV, Joan Herrera. Molt probablement, com ha fet en anteriors comicis, ICV-EUiA defensarà les coses bones del "govern d'esquerres" sense esmentar la figura del senyor Montilla.  I també probablement no repetirà al govern de la Generalitat, com els seus companys del tripartit.

- Partit Popular (PP)

El Partit Popular ha sabut superar velles crisis. Mitjançant el liderat d'Alicia Sánchez Camacho (imposada per Gènova, tot sigui dit) s'esta creant una imatge positiva dins el seu electoral potencial. El PP de Catalunya té un electorat dual: per una banda la classe mitja-baixa parlant de castellà i per l'altra un sector (no menyspreable) de la vella burgesia catalana. Potser potenciarà el contacte amb aquests sectors socials, però pagarà també el recurs contra l'Estatut i el seu resultat a nivell de campanya. 

A hores d'ara les possibilitats del PP a les properes eleccions catalanes són una incògnita. Qui sap si acabaran essent la clau del Palau de la Generalitat per a Artur Mas i CiU? Es perfila, a més, com a tercera força de Catalunya, si es confirma la davallada d'ERC.

- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Tothom parla de quants escons perdrà ERC. Aquesta situació és negativa pels independentistes, almenys a priori.  Però també pot ser el bautisme de foc de Joan Puigcercós. Si ERC treu un resultat no massa desfavorable pot netejar la seva imatge de partit desgastat per la feina al tripartit, de cara a l'electorat.

Ara bé, l'aritmètica electoral ens dirà si ERC haurà d'entrar al govern de la Generalitat de la mà del tripartit o de CiU. D'altra banda, també pot ser que ERC recolzi alguna opció política a l'investidura. En tot cas, el perfil "gestor" del tàndem Ridao-Puigcercós pot reportar molts èxits a ERC a mig termini, a més de la participació de la seva militància a les Consultes per la Independència. 

- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) - PSOE

Mà de ferro. Això és el que fa Montilla al PSC. Governa, reina i controla. El seu equip (cada cop menys farcit d'aquells que formen part del "sector catalanista) ha treballat força per a vendre l'acció de govern i per a controlar l'interior del partit. Montilla ha millorat el seu català, ha volgut exercir d'estadista i s'ha distanciat de Zapatero per a preservar el seu futur polític. La manobra del PSC seria perfecta si no fos perquè el context polític, les crítiques al president de la Generalitat i el desgast a nivell local (diputacions i municipis, com ara a Barcelona ciutat i província) fan imprevisible el resultat dels socialistes. 

De ben segur que perdran vots per l'esquerra i per la dreta, però també capitalitzaran el vot "anti-Mas", a qui estan titllant d'independentista des de fa mesos. La idea del PSC és ocupar l'espai de la moderació ideològica; del centre del panorama polític. Podrà Montilla revalidar la presidència de la Generalitat?

- Convergència i Unió (CiU)

Convergència i Unió vol capitalitzar la força del canvi. Seguint l'exemple de diverses formacions polítiques europees de centre-dreta (com ara el Conservative Party de Cameron o la CDU de Merkel) Mas es presenta com un candidat capaç, nou i amb voluntat regeneradora. Tot i això, sembla que aquestes eleccions catalanes són el compte enrera per a que Artur Mas esdevingui president de la Generalitat i això pot mermar les expectatives de CiU de cara a arribar a la majoria absoluta.

En el cas de no arribar-hi, CiU haurà d'escollir aliats si no vol quatre anys més a l'oposició. Haurà de triar entre ERC i el PP? Tot depèn del poble de Catalunya.

En el panorama polític d'aquesta Catalunya 2010 només queda parlar-ne del projecte polític que prepara la Montserrat Nebrera (al marge de C's, Reagrupament, UPyD, PP i CiU) que de manera valenta vol copsar noves sensibilitats polítiques a la ciutadania. La ex del PP, amb "Alternativa de Govern"intentarà fer-se un lloc. El problema? Haver-se apropat a PxC i la seva manca de contundència ideològica pot deixar-la fora del Parlament.

Tot i això sense nova llei electoral i amb un Estatut retallat. A veure qui és valent i tira pel dret, pel carril de la independència!


__________________________________________________________________

NOTA: No faré referència en aquest bloc del partit anomenat PxC  (Plataforma per Catalunya) com a una opció per a entrar al Parlament de Catalunya perquè el racisme no té cabuda en aquesta humil casa. Espero que ho enteneu.