Lluny
>> diumenge 1 de maig de 2011
Lluny
Imatge: elsodelsilenci.blogspot.com
Prenc consciència que seràs lluny i no m'acabo de fer a la idea. Provo d'entendre que allunyar-se d'allò que t'has acostumat a tenir al teu abast és complex. Difícil. I més, després de tant de temps. La veritat, mai m'ho havia plantejat; de deixar enrera tantes coses alhora. Mai havia pensat haver pogut construir tantes coses amb tan poc temps. Amb tant temps. Tu no hi seràs. Tu.
Tampoc sé qui ets tu. Sempre m'ha causat perplexitat l'ambigüitat de la segona persona. De l'altre. Sempre he preferit pensar en tu com a alguna cosa que forma part de mi mateix. Egòlatra, egocèntric; pensant en tu com part del jo. Potser sí. Però, al cap i a la fi, així vull que sigui. Vull formar part de tu; de tot el que representes. Vull estar també amb aquells que m'acompanyin. Tu.
Deia que he aconseguit construir moltes coses. Amb tu. Gràcies a tu. No vol dir que jo vulgui destruir-les totes. Serà la vida la que les canviï, ja ho sé. Es transformaran; fins i tot algunes deixaran d'existir. Cadascú buscarà el seu futur... Mirarà d'evolucionar. Anar més enllà. I jo continuaré estant aquí. Romandré com l'arbre que sembla que mai pugui morir. Però també creixeré i em transformaré, malgrat no me'n adoni.
Tu sou tots. Tots aquells que he trobat i trobaré a faltar. Que formeu part de la meva vida. No cal dir res més; tot s'entèn. Quan tu siguis lluny, no sé què faré. Lluny.
Música: The Strokes - Under Cover Of Darkness
Escrits
2 comentaris:
Fermoso,canta melancolía zoan nas túas verbas,hay que andar ó camiño para poder voltar á vista atrás é mirar aquelo que fomos facendo co paso dos anos,é sobre todo saber, que tiveche a oportunidade de conocer moita xente que te quere é te aprecia,eses son as mellores recolleitas que podemos ter neste corto paseo ,que é a vida.Unha aperta moi agarimosa.sempre estarás no meu pensamento,sempre pretiño de min.Estrela R.F.
Molt bona la dicotomia tu-nosaltres.tothom, digne de l'hora del lector!:D
Boniques paraules silverenques!!! jejeje, la vida des de lluny ajuda a veure que és tu, que és jo i que és nosaltres. El Jo, és important i juntament amb el tu, fem el nosaltres (lògica no?), dons no!. Molts cops el Jo costa de trobar, el Jo amb J majúscula!!!. Però sense el Jo no hi ha el nosaltres i tampoc el tu per la propietat commutativa de la suma (lògica) Jo+tu=nosaltres i, per tant, sense el Jo ni el tu, no hi ha res. Segur que tu ets l´únic que entendràs aquest guirigall, i ho faràs a la teva manera!XD
Salut i força!;)
Publica un comentari