Nits com aquesta

Nits com aquesta

Nits com aquesta en trobarem mil. Amb la seva música, la seva tranquilitat i la seva història. Són les nits com aquesta les que m'agraden. La pau que es respira a l'ambient. Els crits sords dels gols que f han produït alegria a molta gent encara volten per l'aire. Els records dels somriures dels qui estimem (i les seves llàgrimes) amenitzen l'estampa. Mentrestant, miro de trobar el meu Far d'Alexandria. Una torre des d'on veure, indefectiblement, el futur que em pot esperar. Una elevació sincera; una mica d'oxígen per a tanta por. Por a la il·lusió; por a la llibertat. Por a trabucar-se i haver de tornar a començar. Por a la nostàlgia de la passió, de la vida; por a no veure mai més aquesta llum als teus ulls. Por de sentir-me covard.

Trobar-se l'esperança en el camí de nits com aquesta és, sovint, el millor que et pot passar. Viatjar des del teu sofà a un carrer abandonat des d'on observar les estrelles extès al terra; potser, la millor medicina. Tot això és córrer pel fil de la navalla, caminar per la vora del precipi. Ser temeràriament passional. Arriscar-se.

Adonar-se de que el tren no para. No s'atura. Com a molt pots gaudir d'un bitllet VIP, des d'on veure el viatge amb una millor perspectiva. Per això són aquestes nits. Per a observar els paisatges, les paraules i els sentiments del nostre recorregut; del nostre camí. Per a assaborir cada segon com si acabés de passar; per valorar cada segon que ens entreguen els altres. I, tot i això, no és suficient només amb nits com aquesta. No cal només aquesta solitud, ni tampoc aquesta música. Ni tan sols fer aquell viatge a un carrer solitari. Sovint necessitem la presència d'algú. El somriure sincer de qui vol fer-te costat; de qui vol escoltar la teva veu. D'aquells que treuen el millor de tu mateix.

Girar el full. Girar el cap i adonar-te de que una foto diferent engalana el marc del teu saló. Que has passat pàgina. I que encara queden pàgines més dures de passar. I més llàgrimes hauran de recórrer les meves galtes. E máis linguas serán as que encherán as miñas verbas. Amb les paraules de sempre. Y eso es lo que hago en noches como esta.